La lluita per la localització

Geolocation

Fa 5 anys, a Internet, ser “social” estava de moda. Tot va començar, segurament, amb Fotolog, i en breus les xarxes socials es van convertir en el gran dominant de l’escena Web. Es calcula que Facebook, per exemple, té uns 400 milions d’usuaris registrats. Sembla obligat pertànyer a dos o tres xarxes socials, ja siguin genèriques (com Twitter) o especialitzades en un entorn concret (Flickr, fotografia; MySpace, música; Sportsdigger; esport…). Aquesta superabundància és pròpia de qualsevol boom, però ja es comença a perfilar quines d’aquestes xarxes sobreviuran o no el moment.

De totes maneres, 5 anys a Internet són una eternitat, i s’acosta un nou boom que eclipsarà (tot i que serveix per a complementar) el concepte de la web social: la localització. Tot i que l’aparició de terminals mòbils amb capacitat per determinar la posició de l’usuari en el món real ve de fa temps (el primer va ser el Palm VII l’any 1999), és relativament recent la seva popularització, sobretot després de que l’iPhone incorporés GPS i la resta de companyies s’apuntessin al carro.

Tot i la superabundància d’aplicacions relacionades (la tenda de Apple n’està plena), n’hi ha dues basades en web que destaquen: Foursquare i Gowalla. Bàsicament es basen en la mateixa idea base: xarxes socials basades en la localització que incorporen elements de joc per animar als usuaris a participar. Aquests informen dels llocs (bars, restaurants, cines, tendes…) on estan, donant consells a altres usuaris i conseguint punts per cada informació que pugen. Això ajuda a que els amics de l’usuari puguin trobar-lo i fer una cervessa amb ell, o a que una persona registrada pugui rebre consells d’on anar a sopar basats en la seva posició geogràfica.

Quin és el futur d’aquestes aplicacions? Doncs possiblement servir a un públic minoritari durant un temps, fer de conillet de índies i, posteriorment, ser arrollades o adquirides per algun dels gegants de les xarxes socials, amb experiència i una cartera d’usuaris, en el moment en que aquestes s’introdueixin en el món de la localització. Perque està clar que ni Facebook ni Twitter ni Google, d’alguna manera, deixaran perdre l’oportunitat de reclamar un tall del pastís, i segurament el més gran. De fet, Twitter ja té la possibilitat de compartir la posició com a tweet; Google pot combinar el seu nou Buzz amb la localització; i Facebook, recentment, ha afegit una nova clàusula a la seva política de privacitat: “Quan comparteixes la teva posició amb altres o afegeixes una localització de quelcom en un post, tratem aquesta informació com si fos qualsevol altre contingut”. Prou aclaridor.

I a partir d’aquí, a especular sobre les implicacions morals de la intimitat doblement violada…