Aardvark, o la llibreria versus el poble

Aardvark és una nova eina que genera búsquedes socials enlloc de búsquedes tradicionals. És a dir, enlloc de buscar la resposta a les preguntes dels usuaris mitjançant la recerca de documents, localitza a aquells usuaris del seu sistema que la poden respondre. És a dir, el coneixement passa de persona a persona i el sistema només s’encarrega de posar-les en contacte. Inscriure-s’hi és gratuït, i pots fer tantes preguntes com vulguis. De la teva part, tu et compromets a respondre qualsevol pregunta si en saps la resposta. Economia del regal en estat pur.

Fins ara, els buscadors de Internet, si intentem establir una metàfora amb el món real, actuen com a enormes biblioteques. Google és una vasta col·lecció de documents indexats per una autoritat competent. Quan se li demana alguna cosa, la busca segons un sistema de classificació complex i la presenta a l’usuari. Com en una biblioteca, és molt més efectiu usar paraules clau quan es realitza una búsqueda que llenguatge natural. És a dir, a les estanteries hi posa “82.1 Filosofia Oriental” i no “Aquí podeu trobar llibres sobre Confuci, alguna cosa sobre el Tao i em sembla que hi ha una mica de informació sobre pensament budista”. De fet, com molts haureu comprovat, és molt més fàcil trobar resultats correctes a Google si preguntem “beatles here comes the sun lyrics” que “Si us plau, em podries facilitar la lletra de la cançó Here Comes the Sun dels Beatles?”.

Les anomenades “xarxes socials” (encara que el terme és un calaix de sastre on moltes coses hi tenen cabuda) poden anar cambiant poc a poc aquesta dinàmica. En aquest cas, és interessant la iniciativa Aardvark, creada al 2007 a San Francisco per Max Ventilla, Damon Horowitz, Rob Spiro i Nathan Stoll, i recentment adquirida per Google. Aquesta empresa ha creat un buscador social. Les premises són les mateixes que les d’un buscador tradicional: donar respostes a les preguntes dels usuaris. Però enlloc de buscar documents vinculats a aquestes preguntes, busquen persones (en la base de dades d’usuaris de Aardvark) que siguin especialistes en la matèria i que les puguin respondre. És a dir, si abans fèiem alusió a la metàfora de la biblioteca, ara podem fer alusió a la metàfora del poblat.

El document que han publicat, i que fa referència al seu funcionament, titolat “Anatomy of a Large-Scale Social Search Engine” (podeu baixar-lo aquí) desenvolupen aquesta idea del poblat versus la biblioteca. Per una banda, la primera està basada en l’autoritat de les fonts; la segona en la intimitat i en la confiança. Una funciona per paraules clau; l’altra utilitza el llenguatge natural, ja que les preguntes les contestaran persones. El coneixement, més que formar part d’una vasta llibreria de documents, es basa en els mecanismes clàssics de transferència de saber: de persona a persona, buscant la gent del teu entorn que sàpiguen trobar la resposta. És a dir, l’usuari com a posseïdor i generador de contingut. L’únic que fa Aardvark és augmentar exponencialment aquest entorn proper.

Us recomanem que llegiu el seu blog per a més informació i, si teniu temps, us llegiu el “paper” que han publicat al respecte, molt més tècnic però molt ric en idees.