En TICs i Paisatge estamos muy contentos porque el prestigioso suplemento cultural del periódico La Vanguardia ha recogido en sus páginas una reseña sobre nuestra exposición Hello World! Del paisaje virtual a la realidad augmentada. Si te lo perdiste, ahora puedes consultar el artículo desde nuestra página. Aprovechamos para comunicar que la exposición itinerará en Barcelona a partir del mes de octubre. Os mantendremos informados.
Feliz verano!

Avui a les 19:00h a l’espai ETC farem la projecció del webcast First Steps with Arduino, on Brian Jepson, artista, hacker i editor, especialista en microcontroladors, farà una xerrada introductòria sobre Arduino, una plataforma de hardware lliure que implementa el llenguatge de programació Processing.

Ara a la botigueta, no us la perdeu!

En motivo de la exposición Hello World!, organizada en Roses por el equipo de TICs i Paisatge, tuvimos la ocasión de presentar una aplicación de realidad aumentada que tiene como finalidad descubrir y conocer el patrimonio cultural de la ciudad. Esta aplicación funciona con el motor de Layar, herramienta genérica que permite a los usuarios desarrollar “capas” de información personalizadas relativas a entornos de información físicos concretos.

¿Y eso exactamente qué significa? ¿Para qué sirve esta aplicación realmente?
Como ya sabréis, la realidad aumentada es la tecnología que nos permite introducir información creada artificialmente a una visión del mundo real: aquí podréis encontrar más información. La aplicación que hemos desarrollado nos permite añadir información en tiempo real sobre los distintos elementos del patrimonio cultural de Roses, sobreimpresionada a lo que estemos viendo en un momento dado a través de la cámara del móvil. En este caso, aparecen unos pequeños iconos ahí donde hay puntos de interés patrimonial. Estos iconos, aparte de ayudarnos a localizar físicamente sitios o edificios que nos interesen, nos permiten un rápido acceso a más información sobre éstos en la Rosespèdia.

¿Es accesible a todo el mundo?
Sí, y de forma sencilla si disponéis de un smartphone con Android o un iPhone. Sólo tenéis que bajaros la aplicación de forma gratuita, y buscar la capa Ciutadella de Roses una vez estéis ahí. Y ya está, si levantáis el móvil y miráis a través de la pantalla veréis una nube de puntos que os indican dónde hay sitios interesantes. Con sólo tocar uno de estos puntos, os conectaréis a la Rosespèdia, que ampliará la información.

Qué interesante…
Sí, lo sabemos. Además, Layar nos permite crear aplicaciones para todo el mundo, personalizadas, bajo el amparo de una tecnología abierta. Hay miles de posibilidades: guías turísticas de la ciudad, del transporte público, de los McDonalds o sucursales de La Caixa, puntos históricamente relevantes de una ciudad, enlazarlo con Flickr para descubrir dónde han sido tomadas las fotos de un viaje, lista de skateparks, lugares por dónde ha pasado un tornado, buscador de trabajos…

¡Esto es genial!, ¿nos mantendréis informados?
Sí, nos os preocupéis, en estos momentos estamos desarrollando más aplicaciones Layar distintas. ¡Os las iremos presentando poco a poco!

Al igual que está pasando con la realidad aumentada, en su momento los códigos de barras bidimensionales (QR y compañía) se frivolizaron gracias a ciertas campañas publicitarias. La gente de marketing, estos simpáticos corsarios de lo moderno, tienen una innata capacidad para apropiarse de nuevas tecnologías para paliar ciertas deficiencias creativas en sus campañas. ¿No se te ocurre un buen eslógan? No pasa nada, poner un código QR ya es creativo, moderno y innovador en si.

Esta tendencia resulta en que al final el público se piensa que estas tecnologías sirven SÓLO para estos fines. Y así ha sido como los códigos bidimensionales, una gran tecnología, han pasado desapercibidos, hasta el momento, en nuestro país. Pero ahora parece que los códigos bidimensionales vuelven a la palestra con la entrada en el mercado de dos de los grandes: Microsoft y Facebook.

Microsoft ha hecho una apuesta interesante, aunque típica de él: crear un nuevo tipo de códigos bidimensionales, propietario y cerrado. Pese a eso, la propuesta es atractiva, ya que los códigos Microsoft Tag (así se llaman) permiten la inclusión de colores e imágenes, de manera que son fácilmente personalizables. Así como estéticamente los códigos QR son feos, muy feos, los Tags son, si no preciosos, sí llamativos y resultones.

Esta tecnología da con un nicho importante: toda la gente interesada en utilizar tecnologías de este tipo pero frustrada por sus limitaciones gráficas. Los Tag de Microsoft permiten una cierta flexibilidad que harán las delicias de diseñadores. Aunque deben seguir respetando ciertos parámetros de visibilidad, tamaño y proporciones, los Tag vienen en dos formatos: por un lado, los triángulos de colores, la opción más eficiente; por otro, convertir la información en puntos de color. Lo bueno de esta última opción es que el resto de información gráfica del código no afecta su lectura, así que podemos añadir fotografías, ilustraciones y logotipos debajo. Además, el algoritmo no lee las formas, sino la disposición de los colores, por lo que podemos cambiar los círculos por pictogramas, dibujos, o un buen retoque fotográfico. El resultado es muy espectacular. Si queréis experimentar, podéis bajaros de forma gratuita el lector aquí.

Facebook, a su vez, está estudiando la posibilidad de permitir al usuario la creación de códigos QR que permitan, al leerlos, descubrir el estado de un usuario o su información personal. La primera idea brillante que le viene a uno a la cabeza es una camiseta que muestre un código con tu estado. Ideal para discotecas y bares.

De todas maneras, el mal acecha. ¿Por qué este interés en los códigos ahora, después de 10 años de existencia? Bueno, cuando un terminal no estaba conectado a Internet permanentemente, esta tecnología no era demasiado útil para las grandes empresas. Tu leías el código y nadie se enteraba. La tecnología que propone Microsoft está estrechamente vinculada al uso de Internet: cada Tag que un usuario lee deja constancia de sus intereses, sus itinerarios y sus preferencias. En cierta manera, los Tags leídos dejan entrever un cierto perfil comercial de cada uno. Y eso, en el mundo de la publicidad, es dinero grande.

A pesar de estas teorías conspirativas, creemos que Microsoft Tag es una tecnología muy interesante, un soplo de aire fresco en un sector bastante deteriorado. Al menos nosotros nos estamos muriendo de ganas de poderla aplicar.

L’exposició Hello World! Del paisatge virtual a la realitat augmentada es va inaugurar dissabte 17 de maig, en una tarda de forta Tramuntana. El públic assistent va elogiar les fotografies dels paisatges de vídeo jocs capturades per Ferran Adell mentre feien cua per jugar amb les vídeo consoles instal·lades a la sala. Les aplicacions de realitat augmentada son les que més van sorprendre al públic, incrèdul davant aquesta nova tecnologia, però valent alhora de jugar amb ella. L’aplicació per a Layar que TICs i paisatge ha desenvolupat sobre la Ciutadella de Roses, va córrer per tots els iPhones de la sala. La inauguració es va tancar amb un concert de Rabato realitzat amb nintendos i altres consoles de joc vintage. Els visuals 8 bits va córrer a càrrec de Marco13. Deixem aquí algunes fotografies de l’exposició i un vídeo de Tramuntana TV. L’exposició romandrà oberta fins el 18 de juliol. No us la perdeu!

Dissabte 15 de maig, a les 19.oo h, inaugurem aquesta exposició a l’Espai Cultural La Ciutadella de Roses (Girona). L’exposició ofereix una reflexió sobre com la introducció del paisatge ha estat clau per a que ens familiaritzem amb els entorns digitals i com ara són precisament les eines digitals les que estan transformant la nostra relació amb el paisatge.

Contingut
El desenvolupament de les capacitat de càlcul dels ordinadors ha anat agafat de la mà del desenvolupament del gràfics que en representen una interfície amb la que comunicar-nos-hi. Sense aquesta sinèrgia, no haguès estat possible la digitalització de la societat. La metàfora que van utilitzar sistemes operatius com Windows o Mac per fer-nos entendre el camp infinit i l’univers de possibilitats que contenía la profunditat de la nostra pantalla van ser representats per aixó mateix: un camp verd infinit i una galaxía. Dos paisatges que ja formen part de la memòria col·lectiva.

Un dels sectors que més ha revolucionat el desenvolupament del gràfics per representar el paisatge ha estat el dels video-jocs. La batalla per comercialitzar productes lúdics de gran espectacularitat ha propiciat tota una industria de creació de paisatges virtuals que permeten als jugadors sentir que viuen una experiència real.

També el vídeo-joc ha explorat les possibilitats de configurar el propi paisatge com a part central del joc. En general, la metàfora espaial i haver de recòrrer un cert espai, interactuant amb els objectes que se’ns van apareixent forma part de la mecànica de gairebé tots els videojocs, dels més simples als més espectaculars. Certs jocs juguen a augmentar la credibilitat de l’experiència de joc creant paisatges cada cop més semblants a la realitat, com les sèries de videojocs de carreres. D’altres creen espais màgics amb una geografia pròpia, on explorar aquests espais alternatius és una part clau del joc. Finalment, tenim jocs com SimCity, els Sims i Second Life on jugar és bàsicament construir aquesta realitat alternativa, donant-li una nova forma a l’espai construint edificis, pavimentant carrers, creant espais d’interacció amb altres jugadors, etc.

L’aparició de Google Maps, Google Earth i Street View estan jugant un paper molt important per apropar les tecnologies GPS al gran públic. S’estan convertint en eines molt útils per la vida quotidiana, gairebé tots consultem GoogleMaps per orientar-nos. D’altra banda, tecnologies com Google Earth te capacitat de generar un nou turisme virtual que ens aproximi de forma lúdica i absolutament inofensiva cap a una nova vivència del paisatge.

Ara mateix, una de les tecnologies que s’estan introduint amb més força és la Realitat Augmentada. Avui, des d’un terminal mòbil amb càmara i GPS pots veure el cel i saber quines constel·lacions tens davant. Aquesta tecnologia ens permetrà entendre i gaudir el paisatge d’una forma totalment nova encara per explorar.

Diumenge 25 d’abril a les 17.00 de la tarda, durant la celebració de la fira Ars Libris al Centre d’Art Santa Mònica, vam compartir una taula rodona amb  Juan Cardosa, com a representant de Papermind Fanzine; Jaume Pujagut, del col·lectiu GRRR; Lluc Majol, de la Fanzinoteca ambulante, i Alvaro Sobrino, editor de Visual i Blur ediciones.

A la nostra intervenció, vam aprofitar per llençar al públic alguns dels reptes que a TICs i Paisatge considerem que el món editorial ha d’afrontar en el context d’una societat digitalitzada. El plantejament inicial de la intervenció es va basar en pensar com serà el món del llibre d’aquí a 20 anys, i fomentar que els dissenyadors gràfics estableixen una reflexió respecte als reptes que la professió ha d’enfrontar-se. Una manera d’enfocar el terreny de l’experimentació cap a idees que fomentin la innovació.

Seguidament, deixem aquí transcrits alguns dels reptes que es van citar durant la conferència.

- Si el llibre és digital, el control estricte sobre la tipografia, el tamany i la composició de la pàgina, deixa de tenir sentit. Els dissenys s’han d’adaptar a l’usuari i no al revés. El dissenyador ha d’experimentar per re-inventar els seus coneixements especialitzats i crear el millor context per a la lectura en digital.

- El tacte del paper, l’olor de la tinta, i la enquadernació, per exemple, son fetitxes molt vinculats al món del llibre. Cal pensar com transformar aquests tangibles en el context digital o cercar quins nous fetitxes ha d’incorporar el llibre electrònic.

- Avui hi ha un nou ritme en la comunicació. No tenim paciència per veure una pel·lícula sencera i en canvi ens agrada estar sempre connectats i fer 4 o 5 coses alhora. Com situem la lectura, tradicionalment una activitat lenta i que requereix concentració, en aquest context?

- Avui ens movem en entorns multilingües, amb tendències cap a un ús de la gramàtica simple i una falta absoluta d’interès en la ortografia. Com pot ajudar el llenguatge visual a preservar la qualitat i la riquesa de la comunicació escrita?

- Avui, ja no comprem diaris i ens assabentem de les notícies a través de les xarxes socials. Tampoc comprem revistes i busquem els nostres temes preferits a blocs i pàgines web. L’agent digital que ens seleccionarà la informació que ens agrada, previst per Negroponte als anys 90, no comença ara a tenir més sentit que mai? Les habilitats d’un dissenyador editorial per jerarquitzar la informació tenen molt a dir en com poden ser les interfícies d’aquests nous contenidors informatius.

-Avui, sempre portem un mòbil a sobre i cada cop aquest mòbil te més possibilitats. Ja no ens calen, ni calendaris, ni agendes, ni mapes, ni guies, ni diccionaris, ni enciclopèdies. Que més anirà desapareixent de sobre la nostra taula? Que ens agradaria tenir al mòbil i encara no tenim?

-Segurament, en no masses anys podrem treballar amb un terminal des de qualsevol lloc del planeta. No necessitarem instal·lar programes ni arxivarem els nostres documents en un disc dur.  Ho penjarem tot a la xarxa i compartirem amb el nostre equip sense saber quina cara fan. Ja gairebé hem substituït el paper, però que substituirà el teclat? Quan abandonarem definitivament la metàfora de l’escriptori, pròpia del passat, i que la substituirà que representi les necessitats del nostre present?

Aquest diumenge vam organitzar el taller vinculat a l’exposició “Petits editors, grans llibres” al Arts Santa Mònica, amb motiu de l’Arts Libris. El taller va ser tot un èxit de convocatòria, com sempre, i la mescla de públics, major que mai, ja que es van juntar tant families com grups d’amics que van venir a gaudir de l’activitat.

Tant per aquells que van poder venir com per els que s’ho van perdre, us hem penjat un àlbum de fotos.

Gràcies a tots i fins la propera!

Amb motiu de la celebració de Sant Jordi l’Ars Santa Monica de Barcelona ha organitzat l’Arts Libris, una fira del llibre d’art i disseny que a més de comptar amb gairebé 60 expositors, organitza conferències i tallers entorn el món de les petites edicions més artístiques. El Diumenge 25 d’abril a les 12h del matí, pares i nens sous convidats a participar del taller Petits editors, grans llibres que durem a terme l’equip de TICs i Paisatge. Aquest taller es planteja com una experiència lúdica entorn el món 
de la edició, però no exempta de continguts i es dirigeix a un públic familiar on pares i fills treballin conjuntament. Entrada gratuïta.

Consulteu el programa complert de l’Arts Libris aquí.

Ars Santa Mónica
La Rambla, 7 08002 Barcelona
Des del dia 22 al 25 d’Abril.

(foto via National Geographic)
Un dels grans problemes de les tribus més aïllades de l’Amazones és que les fronteres de les seves terres no estan oficialment delimitades, de manera que estan contínuament amenaçades per les empreses petrolíferes, les papereres, les guerres vinculades a la droga i l’agricultura. Diversos grups activistes han decidit equipar i instruir als indígenes en l’ús de les tecnologies de informació geogràfica (com GPS i Google Maps), així com de mòvils equipats amb Android, per tal de que puguin documentar de forma exacta, primer, quines són les fronteres exactes de les seves terres i, segon, informar de les violacions que es produeixen de la seva propietat.

L’Amazon Conservation Team és un dels grups que lluiten per la protecció de territoris de l’Amazones compartis per Surinam, Colòmbia i Brazil. En un dels seus projectes, i amb l’ajuda del govern brasileny i de 18 tribus diferents, estan mapejant milions d’hectàrees de terreny amazònic. Els mes joves de la tribu aprenen ràpid l’ús de les noves tecnologies i ajuden a detectar problemes que són molt complicats de veure a nivell de terra, però fàcils de localitzar a partir de imatges d’alta resolució de Google Earth, com una mina il·legal o tala d’arbres no controlada.

Un dels elements d’aquest projecte és que ajuden tant a defensar l’entorn dels atacs furtius com a crear un pont entre diverses generacions d’indígenes: el coneixement profund del medi que tenen els avis ara és útil combinat amb l’ús de noves tecnologies que dominen els néts.

De totes maneres, en alguns països amb democràcies lleugeres, ja s’estan creant lleis per tal de que aquest fenòmen no tingui cap efecte. A Filipines i Malàsia els governs ja han firmat lleis conforme aquests mapes creats amb noves tecnologies no tenen validesa oficial a no ser que els firmi un tècnic certificat. Evidentment, cap dels indígenes ni dels activistes són tècnics certificats, perque aquestes certificacions només les concedeix el Govern.

Links
Participatory Ethnographic Mapping: Mapping Indigenous Lands (en anglès)
Article original a National Geographic (en anglès)